Siempre me ha gustado el color rosa.
Y ahora se ha convertido en el color que define mi vida y mi lucha.
Mi lucha contra el cáncer de mama...
Si alguna vez pensé en escribir un blog, nunca pensé que sería sobre esto.
Pero la experiencia me dice que mis palabras y vivencias podrán ayudar a otras mujeres que en un futuro se encuentren en mi situación.
Así que aquí empieza mi historia, la historia de como gracias a una patada de mi hijo Nico, el día antes de mi 32 cumpleaños me diagnosticaron un cáncer de mama...
Hola Rebe, sóc la Rosa Maria del Salessians. La Inga m'ho ha explicat i m'ha dit que tens un blog increïble. Acabo d'entrar i té tota la raó del món. La meva mare va passar per un tractament molt semblant al teu fa 5 anys i tot el que expliques m'ho fa reviure... sigues valenta perquè tot això passarà i et posaràs bona però la químio cura però mentres ho fa et fa sentir baixa d'ànims... tu sigues valenta i no decaiguis. Petonets molt forts i et penso seguir en el teu blog! Rosa Ma
ResponderEliminarHola guapa!!! Mil gràcies pel missatge! M'alegro que t'agradi el blog i m'alegro que la teva mare estigui recuperada!! Seran uns mesos dolents, però d'aquí a un temps mirarem enrera i ho veurem tot amb uns ulls diferents. Estic aprenent molt de tot això!!
EliminarTu que tal estàs?? Un petonet enorme!